A l'esquena d'un elefant / disc amb dos cors

Avui m'he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

He pujat dins el cotxe
i em deixo conduir,
desprès d'una nit d'impaciència,
paciència i molt de mar.

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Dins el mirall
no hi ha flors que fan estiu
hi ha uns ulls que he fet meus,
que no ho són i que no ho seran mai.

Promeses i enganys
amb copes de nit,
abraçades que abrasen,
però sempre tot té un fi.

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
o a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Avui m'he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
o a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
O a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s'ha llevat?
O qui se'n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Juntes hem passat nits en una presó,
i tu, que t'agrada com somric,
sempre m'ho has ofert tot.

Perdona'm si és que pots
i vols perdonar-me.
A tu et vaig trencar el cor
mentre jo perdia el nord.

Potser vaig deixar-te massa aviat.
em demanaven que marxés unes veus d'enllà.

Perdona'm si és que pots,
i vols perdonar-me.
A tu et vaig trencar el cor
mentre jo perdia el nord.

Perdona'm si és que pots
I vols perdonar-me.
A tu et vaig trencar el cor
mentre jo perdia el nord.

Miro la nit,
miro el mar.
les hores petites se'n van.

Alça la copa i brindem, amor,
pels dies que vindran.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.

Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud

Vivim la nit
mirant el cel,
comptant estels
mentre ens estimem.

Miro la nit,
miro el mar.
El tren vermell ja se'n va.

Alça la copa i brindem, amor,
que aviat ja no en serem dos.

Pugem les escales de dos en dos,
encén una espelma i que cremi tot.
Vivim la nit
mirant el cel,
buscant saturn
o la creu del sud.

Vivim la nit
mirant el cel
buscant estels
mentre ens estimem.

Poema Joan Brossa

Explica'm tu què és el sol
explica'm també què és la lluna,
per què en Pere plora
amb desconsol,
i les muntanyes i els estels que són?

Què fem on anem d'on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis de colors.
Què fem on anem d'on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis de colors.

I aquestes canyes,
i aquestes arrels,
i aquesta taula i aquest balanci
i aquestes mans que fan l'ombra Xina
digues, el món i l'home que són?

Què fem on anem d'on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis de colors.
Què fem on anem d'on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis de colors.

El sol és el sol
I la lluna és la lluna.
En Pere plora amb desconsol
perquè en sa vida no ha tingut mai fortuna.

Doncs no som més que això,
arrels i canyes,
estels i muntanyes.

Un home esternuda,
passa un cotxe
i un botiguer tira la porta avall
passa una dona amb una garrafa plena d'aigua
me'n vaig a dormir.

Què fem on anem d'on venim?
Només som una caixa de llapis de colors.
Què fem on anem d'on venim?
Només som una caixa de llapis de colors.

El sol és el sol
I la lluna és la lluna.
En Pere plora amb desconsol
Perquè en sa vida no ha tingut mai fortuna.

Doncs no som més que això,
Arrels i canyes,
estels i muntanyes.

En només sis segons
em poso a mil revolucions.

I amb tanta velocitat,
puc perdre el control.

No sé com et vaig poder estimar,
un diable a mi em va enganyar.
Em sento lliure i ara sé que puc volar,
no sé com es pot viure sense estimar.

Em sento lliure i ara sé que puc volar.
no sé com es pot viure sense estimar.

Ara intentaré girar amb excés de velocitat.
M'empasso amb orgull la por,
hi ha un vaixell a l'horitzó.

No sé com et vaig poder estimar,
un diable a mi em va enganyar.
Em sento lliure i ara sé que puc volar,
no sé com es pot viure sense estimar.

Em sento lliure i ara sé que puc volar,
no sé com es pot viure sense estimar.

Passejo pels carrers blaus,
i no són blaus.

Dic adéu a l'estanquer,
i no hi ha estanc.

Em miro en llunes de cristall,
i tot és opac,
robo la poma d'un pomer,

I no hi ha l'Adam.

Diuen que aquí al poble del costat
els hiverns són suaus i no tant llargs,
i que les flors del mal se n'hi van volant.

No hi ha ambre ni vermell,
sols hi ha el verd.

No hi ha ordre ni concert,
tot és permès.

Hi voleien els ocells,
i no està cobert.

Busco pis per compartir,
però no sé cosir.

Cavall veloç a l'altiplà,
cavall veloç en llibertat.

Travesses l'Empordà
com sí fossis d'allà.

Galant altiu despentinat,
ets el príncep més literat.

Travesses l'Empordà
com sí fossis d'allà.

Jo no t'estimo en vers
i tu ho saps molt bé.
Et diré que no i serà que sí!

Es vesteix de nit molt arreglat,
és el príncep desheretat.

Travesses l'Empordà
com sí fossis d'allà.

Jo no t'estimo en vers
i tu ho saps molt bé.
Et diré que no, i serà que sí!

Cavall veloç a l'altiplà,
cavall veloç en llibertat.
cavall veloç a l'altiplà.

Si pretens seguir-me,
si pretens escriure'm
si pretens pintar-me
si pretens trucar-me
si pretens buscar-me
si pretens cridar-me.

M'amagaré.
I no et llegiré

I sortirà la veu de l'ofec
de l'aire del desert
que trasllada
males herbes
amunt i avall
darrera els camells.

Per tu l'amor
dura com una cançó,
per tu el joc s'acaba si el guanyo jo.

Si pretens pensar-me,
si pretens enganyar-me
si pretens canviar-me
si pretens somiar-me

Fugiré
i no t'enyoraré.

I sortirà la veu de l'ofec
de l'aire del desert
que trasllada
males herbes
amunt i avall
darrera els camells

Per tu l'amor
dura com una cançó,
per tu el joc s'acaba si el guanyo jo.

Em poso el meu vestit vermell
per explicar-te tots els meus secrets.

He ballat damunt d'un terrat,
com un llençol blanc nuclear.

M'he enfilat a l'esquena d'un elefant,
per poder veure-hi el mar.

Fins quan ens tindrem?
a quarts de tot pleguem!
Fins quan ens tindrem?
a quarts de tot pleguem!

A quarts de tot pleguem,
a quarts de tot pleguem,
a quarts de tot pleguem.

He recitat descalça en un entarimat
poemes per a un vell galant.

Em desnuo els cabells.
M'hi plantaria clavells.
Que vinguin els ocells
i facin nius plens de pensaments.

Fins quan ens tindrem?
a quarts de tot pleguem!
Fins quan ens tindrem?
a quarts de tot pleguem!

A quarts de tot pleguem,
a quarts de tot pleguem,
a quarts de tot pleguem.

Je suis la dama de la nuit
tour le jour avec an maske dansant.

Fatigue la vie on passe,
fatigue de la vie.

Ella és la dama de la nit.
la que és perd pels laberints
del barri antic.

Ella és la dama de la nit,
i l'únic mirall que té,
és l'aigua del riu.

Fatigue la vie on passe,
fatigue de la vie.

A, a, a ...

Sóc com un arbre retort
amenaçat de mort,
En un carrer de Nîmes.

Sóc com l'ocell de foc,
que s'ha tornat boig
sense bosc.

Fatigue la vie on passe
fatigue de la vie.

A, a, a, ...