Al mateix temps que anava composant i vivint el primer treball musical "Guerres dolcíssimes" anava escrivint paral·lelament tot aquest seguit de poemes dins el "Camí Privat", les cançons caminen millor amb aquests poemes, i aquests versos s'entenen millor amb la música de les Guerres. És doncs un camí que té dos camins, el de la poesia i el de la cançó.
Els motius que em van fer escriure i entrar per primera vegada en aquest revolt, surten desprès de la follia d'una fugida de la ciutat. Vam entrar en un bosc per poder veure el mar, el cel i a estones el sol. "Camí Privat", és una constant declaració d'amor, des de la intenció de voler viure sota el pis de casa teva, pintant-se de nit per assemblar-nos a la Gioconda, fins al moment que es desmunta el paisatge de cartró, i cauen les bones intencions en un diumenge.
