Disc Les hores blaves

disc Les hores blaves

Les hores blaves / disc de calma emocional

EL TREBALL MUSICAL Les hores blaves es un recull de 10 CANÇONS, tot TEMES PROPIS a excepció de tres poemes musicats, que parlen d'amor, de natura, de llibertat i de bellesa.

La cantautora i poeta catalana ens convida a viatjar per les seves emocions més íntimes, des de la calma fins a la passió, des del dia fins a la nit. Les hores blaves és un disc que reflecteix l'evolució artística i personal d'Ivette Nadal, que ha sabut fusionar els seus diferents registres i influències en unes cançons que enamoren i captiven.

El blau és el color que pinta tot el procés de creació d'aquest últim recull de cançons i poemes editats a "Camí del text" que parlen aforisticament d'amor, de natura, de llibertat i de bellesa.
El disc té deu temes que combinen el folk, el pop i la rumba amb influències de la música tradicional catalana. Trobarem lletres propies i un poema músicats d'en Víctor Sunyol i un altre d'Antoni Clapés. Per primera vegada també un poema de Frida Kahlo i una cançó aquestes últimes en Castellà.

Com a col·Laboració especial Manolo Garcia acompanya el tema que obra el disc "Cançó per a tu". I un parell de cançons que han sorgit d'encarregs per a pelicules i que ara surten a la llum. El resultat és un so fresc i original que captiva l'oïda i el cor. El nou disc de les hores blaves és un regal per als sentits i una invitació a gaudir de la vida.
Crèdits

Composició: Ivette Nadal
Música: Ivette Nadal
Lletres: Ivette Nadal
Any: 2023
Album: Auto-editat

Veu: Ivette Nadal
G. Acústica: Ivette Nadal
G. Clàssica i Elèctrica: Marcel Torres
Bateria: Oriol Pujolràs
Percussió i sinte: Oriol Pujolràs
Cors 01: Manolo Garcia
Guitarra 08: Caïm Riba
M. Composició 09: Xavi Lloses

Producció: Marcel Torres i Ivette Nadal
Enregistrat: El local
Mescles: El local
Masteritzat: Ferran Conangla
Edita: Picap

Lletres
Que som i qui volem ser
Si la vida és un combat.
deixar-se anar i sentir
com ocells de foc buscant la llibertat.

El meu cant et persegueix,
per trobar el teu univers.

Cançó per a mi
Que visc en una revolta
Entre el ser i el sentir
D’una vida nova.
Cançó per a tu , cançó...

Vam ser bosc vam ser el mar,
Vam ballar el ball pendent,
Ets passat i ets present
En un camí que no vaig saber agafar.
D’on ens ve l’enyor,
I perquè el seguim fent gran?

Cançó per a tu
I no diré el teu nom
Presoner de l’amor
Esclaus d’un impossible
Cançó per a tu,
Cançó...

I en el nou,
Hivern,
No hi ha una ciutat grisa.
Guardem-nos el sol
Sempre serem una ànima i un sol paisatge.

Cançó per a tu
Filòsof invencible,
Nihilista de l’amor
Que ara dubtes dels llibres
Cançó per a tu,
Cançó per a tu...
Text adaptat: Enric Casasses

Xim xim tristíssim cap al tard,
pels vidres veig els xics al parc.
Cares guapes, oi que sí?
Però no per mi.
Pels vidres veig com passa el plor...

Ja no em serveix de re
ser ric
Jo vull sentir cantar quets xics
i el que sento només és com la pluja va caient
pels vidres veig com passa el plor...

Xim xim tristíssim cap al tard
pels vidres veig els xics al parc
jugant a jocs com feies tu
com cadascú
pels vidres veig com passa el plor
Ara vull aterrar
a la pista principal
de la vida.

Ara al volar més baix
veig els senyals que m’il·luminen.

I “hi ha més món, més companyia”.

Quan fa poc- res
que era tot fosc
apareixen els teus ulls clars,
els teus ulls clars
i fas més món més companyia,
i fas més sentit i em dones vida.

I en el teu tros de pa
he trobat
seny, veritat,
ànima, bondat
i els teus ulls blaus.
I el teu pensament blau!

I em dic,
i em dic,
on eres fins ara?

I em dic,
a quina porta havia de trucar per trobar-te?
per quina finestra havia de mirar-te?
i em dic, i em dic!
On eres fins ara?
On eres fins ara?!
Olivo fértil
de hoja estrecha i plateada
pata d’elefante
envejecida y reseca.

¡Tú vas de triste,
tú, vas de triste...!

Pocos pájaros,
el viento barre el paisaje
este verano,
el fuego te habria alcanzado.

¡Tú vas de triste,
tú, vas de triste...!
Olivo fértil
de hoja estrecha y plateada
pata d’elefante
envejecida y reseeca.

¡Tú vas de triste,
tú, vas de triste...!

El círculo de losa,
a la sombra de la nada,
de mirada prodigiosa,
confidente de historias.

¡Tú vas de triste,
tú, vas de triste...!
Lletra: Frida Kahlo

Mereces un amor que te quiera despeinada,
con todo y las razones que te levantan deprisa
y con todos los demonios que no te dejan dormir.

Mereces un amor que te haga sentir segura,
que pueda comerse al mundo si camina de tu mano,
que sienta que tus abrazos van perfectos con su piel.

Mereces un amor que quiera bailar solo contigo,
que visite el paraíso cada vez que mira tus ojos
y que no…
le asuste caer.
Y que no…
le asuste caer.

Mereces un amor que se lleve las mentiras,
que te traiga la ilusión,
el café y la poesía.

Que traiga la ilusión,
el café y la poesía.
Lletra: Antoni Clapés

T'has atansat a l'àmbit del silenci
t'has compromès a no parlar-ne mai més
la radicalitat d'una experiència límit.

Mai cap paraula no t'havia colpit així
no t'havia colpit així.

T'has atansat a l'àmbit del silenci
t'has compromès a no parlar-ne mai més
la radicalitat d'una experiència límit.

Mai cap paraula no t'havia colpit així
no t'havia colpit així.
Lletra: Víctor Sunyol

Quan tu t'adorms
el vent es calma,
s'endú l'onada.
Quan tu t'adorms
s'adorm la prada.

Quan tu t'adorms
s'amaga l'ànima
i tot s'oblida.
Quan tu t'adorms
s'adorm un àngel
se'n va el jorn.
Quan tu t'adorms
s'adorm l'amor.

Quan tu t'adorms
el món s'atura,
s'adorm la vida.

Quan tu t'adorms
àngel que encisa...
Em voleien els cabells
i la veu s’expandeix pels aires,
m’acompanyes amb el gest,
amb la mirada, clara i calma.

I m’ho pares tot…
i em tremola tot…

Voldria que fòssis el darrer
d’entrar al meu camí privat.

Que t’hi quedèssis per sempre,
per fer-me ballar,
cantar i somriure,
per fer-me ballar
cantar i sobreviure.

Àngel meu,
no siguis breu.

Ets la nit del meu llenguatge,
ets la nit de la meva nit.

I m’ho pares tot…
i em tremola tot…

Àngel meu,
no siguis breu.
Dorm petita aquesta nit
la mare ja és aquí,
la lluna també ha sortit
i no ploris no tinguis por
ens guardem la seva llum,
fins demà al matí.

Àngel meu
ets com la mel
àngel meu
ens vigila un estel.

Àngel meu cançons i anhels
àngel meu jo mai et deixaré…

Dorm petita aquesta nit
la mare ja és aquí,
la lluna també ha sortit
i no ploris no tinguis por
ens guardem la seva llum,
fins demà al matí.

Àngel meu
ets com la mel
angel meu
ens vigila un estel.

Àngel meu cançons i anhels
àngel meu jo mai et deixaré…
En un poble petit,
quasi de conte,
recordo aquella nit,
una camisa taronja.

Les cartes d’amor
no s'han de cremar mai,
és l'últim que llegirem,
quan ens farem grans.

Les cartes d’amor
no s'han de cremar mai,
és l'últim que llegirem,
quan ens farem grans.

En un poble petit,
i a la plaça de les Olles,
em vas besar la pell,
i van passar les hores.

Les cartes d’amor
no s'han de cremar mai,
és l'últim que llegirem,
quan ens farem grans.

Les cartes d’amor
no s'han de cremar mai,
és l'últim que llegirem,
quan ens farem grans.

Tot va començar
allà a cala Torta
quan et feies el mil homes,
allà … a dins la cova!

Les cartes d’amor
no s'han de cremar mai.

És l'últim que llegirem,
quan ens farem grans..

Les cartes d’amor
no s'han de cremar mai,
és l'últim que llegirem,
quan ens farem grans
Llibret del disc  Les Hores Blaves
Crítica

Helena Morén
Revista: Enderrock
Publicat: 15/11/2015

"Un bell disc d'art naïf que enamora 'Tornar a mare', però, assoleix una qualitat artística que denota que no només ha superat el mal pas, sinó que ha fet un cim en qüestió de sincerar-se en unes lletres cada vegades més ben casades a les seves melodies inspirades."

Llegeix tots els  Articles publicats
Vídeos

Pensament blau

Àngel meu

Visita el canal de   youtube
últimes novetats i concerts propers?
Altres treballs
Més informació musical